Fuig novembre

Fuig novembre,

s'escola per la pica del va ser.

I empeny el temps

cap a un nou recer

fet d'absència i present.

Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?

d'on ve aquest fred que entra?

No hi ha a la llar prou caliu,

que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,

branquillons i herba seca

que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,

generar hores serenes

i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

Cara de lletra

Cara de lletra

i el dit sobre el text,

la veu que llegeix

els mots del paper.

Amb tota l'energia

a la mirada el xiquet

desxifra la vida

oculta del llibre

amb els sons que ha aprés.

I es meravella

amb històries de bruixes,

prínceps i guerrers,

estrelles de llum freda

o fantasmes que volen pel cel.

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,

estampa les fulles contra el mur del corral

i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal

mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,

vola,

estampa,

escampa,

xiula,

renega,

rebota,

rebufa i es calma.

El vent.

Fuig la mirada

Foto: Marbella

Fuig la mirada,

marxa enllà,

que la llum la crida

i la posa a ballar.

Amb pas del compàs

d'un ball ancestral

que ha embogit artistes

pel color divagant...

Paisatge de poeta

No et diem, Xavi, adéu

Foto: desert libi

(Un altre poema que hagués preferit no escriure)

És un regal la vida,

és el barret d'un mag

d'on treieres somriures,

somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes

d'anar més enllà,

de viure la Terra

a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,

se t'acabà viatjant,

traspassant la frontera

d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,

la sorra a les parpelles,

les imatges als ulls,

les mirades congelades

i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,

parlarem sovint de tu

i del filet de la duna

i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,

contemplant la pluja,

campant al desert,

rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu