Poema de gener

Foto: fruits vermells d'hivern

Gener llarg,

dens, ple, serè,

seu de tots els inicis,

porta d'entrada a un any

que neix amb empenta i afany

i va creixent als fulls del calendari.

Alimenta les agendes,

emmarca els projectes

entre les albades clares

i les nits més fosques

que es desfan de matinada.

.

Fruites vermelles d'hivern.

La primera flor a l'ametller.

Els verds més insistents

als pins, avets, cedres i xiprers.

I aglans, i taronges i olives,

i les vinyes adormides

a caprici de l'oratge i del fred.

Tempestes, llums estel·lars,

lluna altiva, petita, creixent

a un cel negre de diamants incrustats

que fan de la neu un paradís solemne i blanc.

Ens bressola gener

amb somnis savis vora el foc,

i ens regala pluja fina

i vents gèlids, i arbres de nu brancam

que traspuen ganes boges de primavera.

Ganes boges de primavera...

***

Totes i cada una de les paraules

Saltimbanquis de circ,

aigua viva a les cascades,

sons intergalàctics,

frontisses rovellades,

veu d'un temps

sèpia i passat,

truc per endevinar esdevenirs,

àlbums de segells matats,

totes i cada una de les paraules.

Escombres àgils dels racons,

ganxet fi per teixir filigranes,

altaveus de precs i d'oracions,

fórmules, protocols,

crits corals als monestirs,

càntics, cantarelles

i batibulls de fonemes,

diàlegs al teatre, al cinema,

confessions de secrets,

misterioses, encriptades

totes i cada una de les paraules.

Trossos de vides caducades,

històries ràncies, corcades,

inscripcions al nomeolvides,

ratlles digitals als vidres;

esgarrapades, brogit, remors,

sospirs, calfreds, enyors...

Totes. Totes i cada una de les paraules.

***

Projectes

Encastar el futur al temps

bastint projectes

altra hora somniats.

Construir subtils pentagrames

per situar a ses trames

els més tènues i dolços sons.

Seguir, seguir

amb la batalla quotidiana

cercant estels al cel de cada nit...

Sentir que molt endins

les idees són poemes

que ens parlen amb encís.

***

L'hivern o el fred del marbre

La fulla balla amb el vent,

és el brancam mida del temps.

Nuesa expressa de l'hivern

i a l'ambient el fred del marbre,

que a mig món regnen gelors

i se'ns queda en res la tarda.

***

Estrelles de gel

Diminuta la finestreta.

Al vidre, ratllat, tanta i tanta estrella...

L'aigua amb l'alçada es congela

i el meu avió pel cel la passeja.

Estirar el temps

Estirar el temps

sota una nit de lluna

o al matí cru de l'hivern,

contemplar l'harmonia de la pluja

aturant cada gota quan hi és.

Veure com llisca per una fulla

i sorprenden's amb tots els verds.

***