Amb la pluja fina

Ja s'obren les escletxes

Ja s'obren les escletxes,

entren els raigs d'estiu

als versos dels poetes,

als dies, al curs i als rius.

S'acaba un maig fronterer

que delicat arxiva hiverns

i fa esclatar lleument espurnes

als projectes dels nous temps...

Arribaran jornades llargues

i a les carenes el desgel,

ruixats, llamps, tempestes...

I també pluges d'estels.

Arribaran les hores mortes

per donar vida als núvols del cel.

Arribaran capvespres roses

i als boscos foscos el fangueig.

Arribaran els migdies de mosques

i les gotes salades enganxades a la pell.

Els verds nous i tendres als prats,

les aromes, els colors inversemblants dels pètals

i els grocs enlluernadors als camps.

La florida dels primers bolets,

el raïm inflant verdors a la vinya

mentre es va gestant la vida.

Ja s'obren les escletxes.

De mots

Està feta de mots la primavera,

de fang, de pluja i d'espera.

De l'aroma que al matí desprèn l'herba,

de la flor que primer era poncella,

del nespra que a l'arbre s'esberla...

Està feta de mots la primavera.

Del record, de la terra,

de les paraules que ja són poema.

***

Pels verbs conjugats

S'escapen els dies,

van escales avall

per amuntegar-se

a una pista de ball.

S'arxiven dins el ritme

de danses fluides al cap,

surten i es mouen

a la llum del passat.

I esmicolen històries

que reclamen entitat,

volen i volen essent meravelles

d'un món desgavellat...

Anirem fent saltirons

pels verbs conjugats,

tot pensant que els futurs

seran traços ben dibuixats.

Ai! quina rara aventura

els records d'estranya natura,

el present que ens empeny

i l'esdevenir que no s'atura!

***

Veure passar el mes de maig

Foto de Teresa Ribera, publicada al blog "Pensaments al vent"

Amb paper i llapis i temps

anar descalça al camp

i escriure com és de verd el blat,

escriure que et recorda el mar.

Sentir com arriba el vent,

veure passar el mes de maig...

***

D'una glopada

Lloc? Platja

Hora? Migdia

Dia? Dissabte

Mes? Maig

Primavera assolellada,

l'aigua, gegant brillant color clara maragda.

El mar, intranquil,

m'absorbeix d'una glopada

i em retorna al món d'estiu amarada.

Ja sóc roca i sorra i peix

i llum i cel i sal i sol i fred,

sóc un ser de pell salada.

Obriu portes i finestres!