El teu camí

Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers

amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.

Alimentar-te tastant les móres més madures,

les figues al seu punt i les nous o les ametlles

sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres

veient com el ball del vent s'instal·la als arbres

mentre avances cercant els nous paisatges,

mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.

Volar sent parotet, mosca, abella o papallona

i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal

Dia de sal,

dia de sol,

dia de mar

de sorra blanca

i brisa com cal.

Blau i bany;

aigua serena,

llum zenital.

Plou

Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,

cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent

és la pluja que musica un gran concert.

Contra el terra, contra els vidres va caient.

Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,

és la dansa altiva dels núvols que es desfan,

és la festa de la natura amb orquestra envolvent,

és un no parar, és tota la activitat al cel.

Promet vida generosa, promet boscos productius,

a l'horta i als fruiters bon regadiu

i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.

I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats

i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,

i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...

I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals

de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.

***

Com un remolí

Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...

Paradisos

No hi ha paradisos al Planeta

més bells que els amagats a la memòria

o els que tan bé dibuixes al fons del teu cor.

No hi ha paradisos a la Terra

més plaents que els estats sobtats de sorpresa,

de cantar feliç i contenta amb la flaire de la fluïdesa

o de contemplar que la porta del futur és oberta.

No hi ha paradisos 

no hi ha indrets especials

no hi ha espais de meravella

fora de la teva pròpia experiència.

Vas veure la llum del capvespre?

Aquell estel amb tremolines al cel?

Recordes el fred d'una tarda blanca de gel?

I l'espera que quasi t'ofega,

i els dies d'un estiu que comença

i l'alegria del mot que una idea et genera

i passejar pel circuït del avui estic bé

i anar a dormir amb el pes del cansament a les parpelles

i somniar, somniar amb el vol estel·lar per l'univers,

el cant sublim de les sirenes, la màgia al bosc del follets,

l'aventura sagaç del vaixell pirata

o l'atuell estrany i paradoxal que al seu sarró el savi amaga...

Poema de la lluna

Ir a descargar

Aquest és un poema d'Isabel Barriel, gravat pels xiquets i les xiquetes de 1rV (el segon grup), pel nostre ta ller de poesia.

 Aula de Musica del CP Montgo de Denia

Les primeres nits d'estiu

S'han refredat les fogueres,

les fonts ragen aigües gelades

i el blau regna al nostre hemisferi

mentre estrenem estiu de nou.

A dojo, els raigs de sol

escalfant l'aire ens fan suar

i córrer a buscar aixopluc

sota els arbres més grans.

Les nits són foscors de lluna,

estels llunyans, joies brillants,

hores serenes a una esfèrica frontera

sense passaport, ni policies ni visats...

   Sense canvi de moneda,
   que ens no cal pagar
   per contemplar un espectacle
   únic, solemne i cada nit especial.




Ja arxivem l'aroma de la crema,
queden les espurnes sense llum
i encarem l'immediat futur
des d'una clara renovada escena.

***