Al cor de la tardor

He somiat un mar de núvols,

he buscat un prat amb flors,

he trobat colors de somni

i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,

a cada hora un canvi de to

mentre el vent juga amb les fulles

i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,

és el temps de tancar finestres,

de tenir a punt llenya i llar de foc

i de llegir poemes en fer-se fosc.

***

Temps de castanyes

Has sentit el vent com bufa?,

has vist avui el gris al cel?.

És ja temps d'encendre l'estufa

o animar amb llenya seca el foc,

de torrar moniatos i castanyes

i explicar-uiiiiii- velles històries de por...

Amb el vent

Volen les fulles, 

volen amb el vent.

Se'n van cap al cel,

i després van caient.

Excelsa remor

La catifa de fulles ha cobert el terra

i a l'aire es respira la llum de l'hivern.

Van marxant a la calidesa del sud els ocells

i als boscos encara queden bolets

mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada

i el paisatge canviarà el seu to.

Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 

l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,

ens regala varietat d'escenes amb ritmes

de bella i vella factura,

sovint carregades d'excelsa remor... 

La tardor és pinzell daurat,

l'hivern, paradís de la neu cofoia,

les primaveres, motors de vida acolorida,

l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades

passant per les quatre estacions;

un dia ens aturarem a la gran parada

i serem allà una part diminuta del tot.

Seguirà girant el món

i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.

Els pingüins

imatge extreta del Blog http://www.trencaclosques.cat

Ens agrada el mar,

ens agrada el vent,

ens agrada el fred.

Ens agrada viure

entre cristalls de gel.

Patinem sota el sol,

nedem sota l'aigua,

habitem vora els Pols.

***

Les bruixes

Volen les bruixes

amb escombres pel cel.

Se les mira la lluna,

se les mira un estel,

se les mira una nina

quan dormen els nens.

Entrem a l'octubre

Entrem, de nou, avesats, a l'octubre

sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,

sabent que els vents esculpiran als carrers remolins

i que les hores s'esbatussaran als rellotges

per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.

 

 

Entrem al paradís somniat dels follets,

als boscos humits conquerits pels micelis,

al regnes vegetals de les fulles somortes,

a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.

 

 

Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues

i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,

mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat

entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...

.......