Bon dia Primavera!

Bon dia Primavera!

És el sol el teu coixí,

la manta l'herba verda

i les flors al teu destí.

Bon dia Primavera,

has vingut amb els núvols

plens de pluja,

amb el cel de llum farcit,

perfum d'estels cada nit

i dies llargs per gaudir.

Serà un dia Primavera

Serà un dia Primavera,

el vent esdevindrà brisa,

l'abric, camisa,

i la nit alegria i festa.

Vida acolorida,

activitat als prats,

enrenou a les arbredes

i xerinol·la a les ciutats.

Càlid l'ambient,

aus volant al cel,

brogit entre les pedres

causat pel desgel.

Serà un dia Primavera,

ho diu aquest Poema...

Llum de febrer

Ens afalaga la llum de febrer,

la que obre les poncelles de l'ametller, 

aquella que il·lumina els camins

i ens allargassa progressivament els dies.

Mentre regna encara el fred

sabem que l'hivern és finit,

que té les hores comptades,

que arribarà el caliu vora les cases.

Que serà un matí, de cop, primavera.

Que els jardins s'ompliran de colors,

el cel i el mar de clara blavor

i les valls i els camps i les vinyes, 

de totes les verdors, de vida densa,

calmada, intensa...

Panellets

• 
  

Fan olor de pineda, de sol i d'atmella,

fan olor de caliu a la vora de la llenya,

és aroma de ganes d'estiu a la primavera,

que ens recorda a la Natura quan hiverna,

ens obre la gana especial de castanyada

amb fum i vent de tardor i una nit estelada...

Flocs de llum

Flocs de llum, 

pluja viva entre les branques

nascuda als raigs del sol:

fluïd ardent que tremola

entre la brisa lleu i l'ombra.

Cauen les fulles mortes

es llencen, vol lleuger

en òrbita suau helicoïdal;

la Natura les desprén

i el terra humit, silent, les rep.

Quin bany de blau i vers!

tots els ocres, tots els verds

i al capdavall, la pell sedosa

d'un Planeta bell i immens...

Flames i foc

El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...