Poema per estrenar el curs (3)

Rebrem la llum de setembre

folrada amb film transparent

i el despertador cantarà al matí

per fer aixecar de cop la gent.

Abandonarem el llit

entre plors, queixes i un crit

que ens allunyaran, ai sí!,

del temps alegre ara ja finit.

Començaran els dies repetits

entre els horaris i vells i nous amics,

les cantarelles pròpies de les mestres,

els sons per dins i també els neguits...

Poema per estrenar el curs (2)

Els gargots seran lletres,

els sorolls cançons,

les alegries, compartides,

i els somnis, llavors.

Les ombres, serenes,

marcaran les hores de joc.

El tren dels dies buscarà

les millors estacions

per celebrar les festes

i anar avançant amb bon so.

I entre cims blanquinosos

i prats elevats,

túnels i ponts i albades tristes

anirem cap als camps de roselles

vermelles entre el blat,

anirem a un port vora mar,

als viaranys secrets per fer via

o al poble que ens rep amb flors naturals...

Poema per estrenar el curs (1)

Col.legues inspirades preparen poema embolicant llapis per donar la benvinguda als alumnes de C I.

L'estiu avança

Veure com llueixen blancs els núvols,

veure com l'estiu avança dia a dia,

ensumar a la brisa del matí

l'anunciat final de les vacances.

Enyorar abans d'hora les estones de lleure,

tantes hores per jeure,

els matins inacabables vora mar

i els berenars al camp de cada tarda...

Sommiar que la vida

és un patchwork de temps lliure

i que un mestre de l'art

va cosint amb fil d'or cada peça.

Veure com llueixen blancs els núvols...

Anar enllà

Viatjar,

sortir a escampar la boira

pels viaranys de la rima,

volar a les ales de la màgia,

anar enllà, lluny enllà...

Descobrir nous paisatges,

contemplar aquells poblats,

navegar entre manglars,

olorar flors i fruites

que no havies vist mai.

Solcar per les lletres dels mots

fins que el vers t'engolleix,

ser un dia estrofa rodona,

saltar pel bosc de les paraules

fins trobar l'esvelta, la que és genial

la més elegant per fer lluir al poema

allò que tant t'agrada i que és natural.

Explicar com neix l'albada,

com la nit de cop s'ha finit,

com esperes del nou dia

que el temps et miri de cara,

que et regali llum serena i relaxant

amb núvols que t'empenyin

pel món sideral...

Sóc el poema del mar

Un vers amb cada onada,

a l'esquitx, la sal,

tota l'aigua et banya,

ets la blavor del poema,

ets qüasi una sirena.

Recites els mots,

tot és ritme,

va i ve la mar brava,

et gronxa suau suau a la platja.

Sóc el poema del mar,

sóc cada vers de l'onada,

sóc la sal que no es veu

i quan s'asseca és blanca.

Sóc la llum que ens escalfa,

sóc el vent que canta,

sóc un vaixell de paper,

sóc el mirall més transparent.

Sóc la brillantor de la sorra,

són l'alga, sóc el pi, sóc la roca,

sóc el sol que il·lumina el món,

sóc la paraula a la teva boca...