La Castanyada. Poema de la Castanyada

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.

A cada pétal del nenúfar

A cada pètal del nenúfar
li correspon un mot traçat
per l’aire a sobre d’un papir;
fulles i flors floten sobre el llac
esperant que algú les pugui llegir.
Surt la lluna i el seguici de la nit.
Surt al cel el sol cada albada.
Volen els ocells sota els estels,
volen mosques i mosquits
i no saben què diu l'escrit.
Salta a prop una granota
i un espiadimonis fa una ganyota
mentre passeja una al·lota
que recita i musica amb cada nota:
l'ésser màgic nascut de l'aigua clara
ha vingut a dir aquesta cantata
de paraules transparents
bressolades per les onades.
Somnis d'una cascada,
que regala al rierol gotes gelades.

Soc aigua

Visc al cel,

visc a la terra

mullo els camps,

mullo l'herba,

soc aigua

soc fang,

soc núvol,

inundo, rego,

degoto i marxo.

Tres conills

Tres conills del bosc
han vingut a viure a l’hort
mengen les pastanagues,
mengen el fonoll,
mengen les remolatxes
i dormen amb confort.

Quan volen fruita dels arbres,
queden els conills a sota quiets
i esperen que les llencin els ocells,
que essent tan llaminers saben fer anar el bec.
El pitjor és quan volen figues,
doncs l’àvia se les menja totes,
que és la iaia una fan de la figuera
en té per ella una gran fal·lera,
i no l’importa deixar els tres conills fent salivera.

Viuen aquí tranquils
segurs, protegits dels trets
i ufanosos de ser els rossegadors
més afortunats del bosc.

Caminava la princesa pel bulevard

Caminava la princesa pel bulevard
mentre els cuiners s’afanyaven
a preparar-li sucs i orxates,
amb mangos, carabasses i papaies,
litxis de la Xina,
de Madagascar, vainilla,
avellanes de Constantí,
xufles d’Alboraia,
canyella de Jamaica
i sucre tropical de canya.

Provà la fina dama un glopet de cada got
i premià amb un somriure el que més li va agradar.

L’endemà tot el servei li preparà gerres plenes
i palanganes i galledes del suc que ella havia triat
i en veure la princesa que no podia opinar
li va agafar tal enrabiada que no parà de plorar.

I es que a les princeses que van pels bulevards
i a les persones que caminem pel carrer
ens agrada tenir molts sucs per poder provar.

Plat combinat

Una fulla de julivert,
dues cireres grans,
tres cacauets pelats,
quatre mongetes seques,
cinc pèsols estofats,
sis grans de pebre negre,
set polsims de sal,
vuit didals de canyella fina,
nou pinyons torrats,
i deu flors de tarongina.


I així les fades del bosc
juguen contant les dosi
de tot el que menjaran
quan tinguin gana,
que acostuma a ser un cop per setmana.

La resta de dies tenen prou les fades
amb ensumar les flaires
de la molsa humida, la resina dels pins,
els bolets de tinta i els estels de nit.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.





























Boletaires



Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.







Reguitzell de rovellons

Molsa i heura,
fang entre les pedres,
camagrocs a la pineda
i, tocant al prat, la sorpresa:

Un reguitzell de rovellons
que aixequen l’herba
i tímidament surten al món
m’ofereixen sa existència;
els tallo a poc a poc
mentre passejo la mirada pels voltants
i se m’acumula, oh!, de cop la feina
doncs apareixen allà dos o tres bolets
més amunt, vora el mur, hi ha quatre o cinc més.
I sota l’esbarzer es transparenten dos o tres.

Llueixen taronja entre el verd
fins que els poso al cistell...