De cop un cop

Tanca de cop la porta un cop de vent
i un cop més un núvol gris domina el cel.

Ha estat un cop sec, ensordidor
i de cop he sentit un altre cop la por.

Hi ha moltes forces misterioses
que ens esgarrifen cada cop,
només cal que un cop de vent
tanqui la porta de cop un altre cop.

Les lletres

Les lletres s'ordenen al cor dels mots,
reserven al cervell de qui escriu la plaça,
doncs no volen absentar-se
quan les reclama una ineludible presència
per actuar amb oportunitat.

I se senten útils les lletres
tenen confiança, són solidàries,
se saben imprescindibles.

Saben que soles, les lletres, no són res.

Les magranes, esberlades

Les magranes, esberlades.
Les fulles grogues dels arbres pertinents
aterrant al ritme que marca el vent.

I els caquis madurant,
i les últimes figues trencant la pell,
i els codonys i les pomes
daurant-se al sol de l'octubre...

Camí

Trepitjar un camí cobert d'aigua,
veure com brolla neta i transparent,
sentir el soroll que fa quan canta
i prendre l'ombra entre el verd que va creixent.


Contemplar les generoses nogueres,
caminar una mica més veient els esquirols
que ens miren atents des dels troncs dels arbres de ribera.



Anar pujant camí amunt
i respirar aromes de pins i la dolçor de les figueres...

Poema negre

Una nit fosca,
el cos d'una mosca,
la tinta xinesa,
el pèl del gat persa,
la mina de carbó,
el carbó d'una mina immensa
i les lletres que surten del retolador.

Poema blanc

La neu, la llet, la llana,
la sal, el núvol, l'albada...

I la llum més blanca
que la lluna emmiralla.

Poema roig

POEMA ROIG



La rosella i el foc,
una posta de sol.


La pell d'una poma,
el rave per fora,
la lava que brolla
i el color del teu cor.