Et rebem, febrer

Fora el primer full del calendari.

Comença ja a córrer l’any
cap el magatzem del què ha passat
i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer
amb intenció d’existència lluminosa.

Rebem el mes més curt de l’any
amb l’alegria de guanyar més cada dia
i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,
indecissió entre les nevades i el desgel,
i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromisos
amb dies que s’allarguen
manllevant moments a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,
el rebem, et rebem, febrer.

Pau

Quan la lluna esdevè argent

i els estels ens fan l’ullet

és de nit a casa nostra,

surt el sol cap a l’orient

i es pregunta molta gent

per l’ eterna resposta...

No és possible tenir pau,

si tots vivim sota el mateix sostre?

Diada de la pau. Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.



Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.

El dia 30 de gener és el dia Escolar de la No Violència i la Pau.

Enguany fa 60 anys que van assassinar en Gandhi.

Un paradís

Siguis hutu, o tutsi, o afgà

o ciutadà americà,

palestí, jueu, xiïta, iranià o català,

ets un ésser humà.

Sols un graó per anar sempre enllà.

El teu territori, un paradís.

I el teu veí l'amfitrió exquisit.

A cada indret

A cada indret del Planeta,
a cada prat, a cada vall,
a tots els rius, als oceans,
al racó més amagat
hi ha vida per perdurar.

Equilibri sense conflictes,
mots d’harmonia,
respecte i art
per gestionar les utopies
des del desig a la realitat.

Amb el cap ben alt,
la veu calmada
i el cor en pau.

La tarda s'estira

La tarda s'estira,

el sol la il·lumina

una estona més cada dia.

S'acaba gener,

s'escapa fet vida

entre el rosa i el blanc

de l'ametller i sa florida.

La tarda s'estira.

Mentre dormiten les feres

Som saltimbanquis les tecles,
sou domadors els dits,
és la pantalla guixeta,
fan de pallassos les lletres
i el conjunt sembla un circ.

Mentre dormiten les feres
nosaltres fem aquest escrit.