Matins

Il·lustració d'Àlex Oliver Ponsarnau



*

Matins


Entra llum per la finestra
- la cortina és transparent -
i una veu de mare et desperta
afegint a l’avís un toc urgent.

Amb mitja volta i rondinant fas cas omís?
O t’aixeques resignat i vas pel passadís
amb cara de son a fer un pis?

Ui, quin compromís
aixecar-nos tots els matins!

Quan la nit s’esfuma
i el sol et treu del llit
et dispara a la vida cada dia
amb mil moments per ser feliç.



Poema-regal
dedicat al Sankalp.

*
El poema "Matins" va ser publicat a aquest blog el passat mes de febrer. Ara, torna a aparèixer per tal de "lluir" il·lustració.

*

Endevina

Endevina endevineta...


Qui s'amaga a cada ombreta?

Il·lustració manllevada del blog http://bibliocolors.blogspot.com/

Gràcies Sàlvia!

Sostre

Sostre immediat
d'un matí ja estrenat.

Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.

Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...

I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.

Viatjar pel món del pensament

Foto: Castelvecchio, Verona. Italia.




Rescatar una evidència,
argumentar una opinió,
plantejar un argument,
demostrar una hipòtesi,
apuntar una visió.

Viatjar pel món del pensament
despertant curiositats.
Gaudir d'una pluja d'idees,
obrir els paraigües de l'establishment,
regar coneixements...

Renovar camins,
restaurar les vies,
obrir autopistes,
generar circuits.




*

Poema-regal pel blog www.ideesicontraidees.blogspot.com.

Pel blog, i pel seu creador, Daniel.

*

Quatre gotes, un plugim

Quatre gotes, un plugim.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.

Posseïa poesia

La poesia, un món desconegut
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.

Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.



I al món de les paraules plenes,
ja levites.




Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.