Després del diumenge d'escudella, un dilluns

Després del diumenge d'escudella i carn d'olla
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.

Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.

Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...

Diumenge d'escudella

Diumenge d'escudella i carn d'olla,

de xafogor, d'un cel que brolla,

d'un maig a punt d'expirar.

D'un dia de pluja amb ganes de mullar.

*

De dibuixos digitals

al vidres entelats.

*

D'aigua constant

que ens regala la vida,

que ens promet bon nivell als pantans.

*

D'una primavera de llums canviants

que beneeix mars, rius, boscos i camps.

*

D'un temps de traspàs

entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,

d'hores filagarsades brodades a l'art.

*

L'occità ja té acadèmia

Moltes felicitats i llarga vida
farcida de prosa, veu i poesia

a la novíssima Academia de la Lenga Occitana.

Avui es constitueix a Viella aquest organisme, que té com a objectiu la codificació de l'occità.
Enhorabona!

Deliberadament

Immersió al virtuosisme,
- surant-hi amb pretensions-
fugaç el flash, visió i abducció.
Dues paraules que rimen,
d'altres brollen a continuació.

Les idees flueixen,
prenen entitat, alè, vida i so.
Deliberadament m'allibero
de comptar les síl·labes dels mots,
deliberadament defujo
de models feixucs, d'estaquirots.

Deliberadament deixo
que s'aiguabarregin inducció i deducció,
deliberadament deixo
que floreixin les frases
a l'enredadera del meu lector.

Si parlessin les merles

Assaborim els taronges
que pinten el jardí:
els nespres sucosos i dolços,
les estrelítzies que ja han florit.

Assaborim tots els verds.
De les fulles que acaben de néixer,
de les branques eternes,
de l'herba, l'olivera i la gespa.

Si parlessin les merles
dirien el que acabo de dir.
Si parlessin les merles
dirien: - convideu-me al vostre jardí!

Joc de billar

Joc de billar celestial:

giren els planetes del sistema solar

i dansen els satèl·lits al seu voltant.

*

Contemplen albades,

aurores boreals,

focs ancestrals i llums de llamps,

la foscor més enllà del sol,

i les constel·lacions d'altres móns.

*

Som petits els humans.

L'univers, gegant.

Infinites les imatges que podem explicar

i gran l'art que ens permet musicar-les o pintar.

*

M'agradaria

M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel

un altre cop aquest poema.