Visca les vitamines!
Taronges, mandarines,
sucs de totes les fruites.
Atura refredats
i combat les malalties
la ingestió de vitamines.
statcounter
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Vigileu!
Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.
Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.
Vigileu!
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Mig mort
El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.
La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.
Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.
*
divendres, 17 d’octubre del 2008
Llum al dia
La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.
Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.
Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.
*
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Naveguen
Naveguen les paraules
pel mar del pensament,
salten les onades,
fan coreografia en vers.
Naufraguen algunes,
s’ofeguen tristament
i mai ningú les recupera,
l’oblit és monstre que creix.
Busca cada mot un sentiment,
solca, s’ubica, flueix,
determina l’ús el seu destí,
descriu el que et passa per la ment...
Naveguen les paraules.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
La poesia és
La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides
FINS QUE NO L'HABITES
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides
FINS QUE NO L'HABITES
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Previsió
Gronxa una gota
la fulla morta,
cauran ambdues
al primer cop de vent.
Quedarà nua la branca
i el faig abillat d’hivern.
Sepulcre del bon temps
seran la terra i el cel,
i congelades les pluges
amb el fred més extrem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)