Quan el fred

Quan el fred
et paralitza el gest,
quan l'hivern
traspassa les parets,
i et tremolen les dents.

Quan t'embolcalla el fred
i tu ets un ésser a tu mateix aliè,
somies amb estufes, radiadors
i resistències i convectors,
plats de sopa i llars de foc.
Quan un incendi és una benedicció
i el benestar una ficció.

És quan veus que el nostre món
és un cau de mancances
i de circumstàncies precàries,
i que al nostre món li cal calor.

És l'escola el nostre món
i el meu desig que algú engegui la calefacció.

Hivern precoç

S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.


Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.


Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.

Són les boires fugisseres

Són les boires fugisseres,

són els núvols del camí,

són els filtres de la vista,

són les trampes del destí.

*

S'esvaeixen quan arriba

el sol ténue del matí;

deixen sobre les fulles

capsuletes de l'arc iris,

gotes d'aigua densa i clara

que la terra ha d'agrair.

*

Blau cel

Cel blau cel,
seré sol seré,
llum a dojo,
fred d'hivern.


Dia nítid,
dia clar
que ens empeny
temps enllà...

Miauuuuuuuuu

Una bonica història...

De dos en dos

De dos en dos,
sabates, guants i mitjons.

*
De quatre en quatre
les potes de la cadira,
del lleó, el gat i el gos
i les rodes dels transports.

*

La veig caure

Com una exhalació,
com un suspir de l'aire,
com un accent lleuger,
com una subtil flaire
cau la fulla al meu costat.

I jo, la veig caure.

Flotant, girant, ballant
m'ensenya grocs i torrats
i els diposita sobre l'asfalt.

I jo, la he vist caure.