Quan t'envolta la florida

Quan arreu cou la vida,
creix la llum més cridanera
i t'envolta la florida.

Quan avances entre flors
i al teu món és primavera,
fan poemes els mots.

I solemnes s'empolainen
per tenir-hi veu i vot
amb l'enganxina de la rima
i confegir una Poesia.

Foto: Primavera a Xipre
IBM

Amb la paraula justa

" la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa."
Màrius Sampere

Com les paraules surten del teclat,
amb ses lletres ordenades,
la precisió que requereix cada significat,
i els tentacles nítids coordinats amb d'altres mots!

I saber que el poema digereix els malsons,
magnifica etèries boires
i indueix els records al refluix de les coves
habillant d'art les reflexions.





(Aquest poema és pels mestres)

Arcades de llum

Arcades de llum
sobre una natura generosa,
màgia de la pedra i dels ulls.

No hi ha ambients hostils
quan la vida mou els fils.

Foto: Vegetació sobre pedra a la Illa de la Palma (Canàries)
IBM

Poc freqüent

Contemplar l'albada des del llit,

admirar el circuit del sol pujant pel cel

sabent que avui prescindirem de l’hora que és,

que el despertador ha esdevingut mut,

que no musica avui el nostre ball,
que la mandra esdevé plaer
i s'expandeix en el temps

que estira la llum

pel dia.

Com que això passa de tant en tant

i és tan poc freqüent,

m'agrada celebrar-ho.

Surt el sol

Surt el sol
de matinada.

Fuig la nit,
i és l'albada.

Plat de temporada

És un plat de temporada,
la primavera aquí daurada
l'ha servit amb gran delí.

Cada flor ocupa el seu lloc:
les prímules són al bosc,
la tarongina ambientant-ho tot,
el neret a la muntanya
i al plat, les flors sense nom.

Fotos: Taula parada. Restaurant al camp de la Provence. France
IBM

Efímera

Es difuminen els colors

entre verds i blancors.


Efímera és la flor,

roman son record.

Foto: Petit comette. Flor relativament freqüent a la costa est de Madagascar.
IBM