M'espanta la nit
quan s'omple de boira
i no veig llum vora el llit.
M'espanta aquella mirada
sense cos, cap ni cara,
són ulls d'un terrible esperit.
Em tapo amb la manta
i em bufa alè fred i bava de gel
al clatell, al coll i a l'espatlla.
M'espanto amb la foscor
i el terror d'aquell monstre
que viu al meu somni
i es desperta amb mi
a un món sideral de dos habitants:
l'ésser que us he explicat i el meu jo espantat.
I ja mai més tornaré
a ser el de sempre,
ni a viure al meu poble
ni a ser com abans.
Ara ja em quedaré
a dins d'un malson
tremolant de por,
rebregant-me,
podrit al mig del no res,
convertit en un monstre
amb la mirada fixa al teu clatell
i la bava flonja i verda i freda, de gel.
T'espaaaantaarà la niiiitttttt!
