Vermell i blanc i verd

Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.

De seda

De seda les ventades,
d'aroma fresc cada remor,
al panorama, llum sobtada
i l'estiu a la porta d'entrada.







***

Endevina, endevinalla

Endevina, endevinalla,
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Endevina quina rosa és la més blanca.
Endevina si he trobat ja la més fina.
És el plural més gran de rosa blanca,
és la progressió més exquisida,
són mil pètals,
és la seda clara que es mira el blau candent,
és la màgia amb flaire sota el cel,
la profusió més insistent
de les roses impetuoses
que ara, ja, es multipliquen solemnement.

Vora la riera de Cistella
que certifica sa presència amb el verd
més ombrívol i frondós,
a redós de cada raig de sol de primavera.

Que tan sols és soroll d'aigua clara
i vitalitat sublim d'aquella heura
que escala el tronc gris dels arbres de ribera.

Endevina, endevinalla
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Si encertes la resposta pots guanyar un premi gloriós:
visitar els carrers polits i les cases sobiranes,
la plaça amb moreres i plataners,
l'església portadora d'art i de temps.
I l'Hort del Capellà, aquest museu al ras
admirat des de dalt
per les orenetes, els falciots i els ballesters,
que atorguen so i moviment al cel d'un maig brillant.


Endevina, endevinalla...

L'endemà

L'endemà de la pluja
llueix un sol transparent i visceral
que acompanya brises fredes.

Retall hivernal
que apedaça un cel de primavera
per treure de les cavernes
el resorgiment de la vida plena.

Brunzirs, càntics i remors,
perfums sonors de l'abundor...


***

Xàfec (Coses de la primavera)

Cau ara un xàfec sorollós
carregat de fredes ventades
amb música d'intermitència harmonitzada
per un cíclic ritme aquosament agrest.

I és què la primavera
ens regala un oratge de canvis sobtats,
freqüències pluvials de variada gamma,
temperatures gèlides
i, per acabar-ho d'adobar,
calors estiuenques sense avisar.

Se'ns omplen els pantans,
floreixen els nostres camps,
el mar verd s'engronxa
en les onades del vent
-entre rosella i rosella-
mentre canten les aloses.

I quan surten els estels
ja podem mirar tranquils al cel
sense por als esternuts,
que amb una manta lleugera
aguantarem bé uns quants minuts,
aguantarem fins que la son ens tanqui les parpelles.



***



***

Jugaven als escacs

El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.

Els cargolins se'ls miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.

Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
fins que la nit els aixoplugà.

I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà - van dir el cavallet i la sirena -
seguirem amb la partida.



***

Pa amb oli

Pa amb oli

(Coses d’abans)

Pa amb oli i sal,

el berenar de cada dia,

i quan arriba festa gran,

xocolata amb ensaïmada.

Al matí, una torrada

i un got de llet ben ensucrada.

El pollastre, un luxe a taula,

i el gelat, un dia a l’any.

***