Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors”
Museu Marítim de Barcelona
El meu poble és Poelàndia
i està fet d'espais tot franges fines
i de temps amb valor inconsistent.
A Poelàndia
l'oratge és d'albades i boires,
crepuscles i vents helicoïdals.
A Poelàndia
la terra és fina sorra i roques,
abismes siderals i penya-segats.
A Poelàndia
la població és d'éssers màgics,
bruixes, fades, mags i cavalls alats.
A Poelàndia
la flora és de plantes que germinen
a deltes i estuaris, vora mar.
A Poelàndia
la nit dura tres quinzenes cada mes
i quatre llunes alternen fases al través.
A Poelàndia
els dies són de calma i moltes hores llargues
que s'esfilagarsen en minuts plens de pensaments.
A Poelàndia
momifiquem els faraons amb capes de tela fina,
lli, or i cotó estampats amb poesia.
A Poelàndia
decorem les balustrades amb rimes vives
i estructures del saber entre fractals de gel i subtils diamants.
A Poelàndia
...............................
..........................................................