Les boires al voltant

Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
veig les primeres poncelles,
toc nou de rosat i blanc
-vida ufana i acolorida-
als ametllers d'aquell camp.


Veig els boixacs, i els geranis i els lliris
que l'hivern ha gelat,
i veig aquest verd trist
que no acaba d'espavilar...

Els peus sobre la terra,
les boires al voltant,
l'horitzó desdibuixat,
i a la cara, fum i rasca.

I el romaní, que ja ha florit,
i l'argelaga, animen el panorama.

***

Cau la nit

Cau la nit

buscant l'equinocci.

j

Cada dia més a prop,

de seguida serà aquí,

i les hores de sol

i les hores del fosc

tindran durada equilibrada,

seran model d'equitat

fins que comenci

el camí cap al solstici.

n

I l'onatge rítmic del temps

ens bressola constant

pel ball més bell dels astres.

***

Esclats de primaveres

Escalem les hores del dia,
anem ja cap a la nit
cercant esclats de primaveres
furgant entre les boires
per ensumar aromes de poncelles,
reflexos o remors de bells colors...

I trobem, si busquem bé,
alguna llum que s'expandeix
per il·luminar un nou verd.
I trobem moments de glòria
que esclaten al bell mig d'aquest hivern.

Ombres de la tarda

S'arrosseguen les ombres per terra

quan el sol toca l'horitzó,

naveguen per sobre les pedres,

fins que les xucla la foscor.

*****

Març de pluja

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

j

Boires van i vénen,

segresten pel carrer

alegries i rialles

que s'amaguen

entre els rostres de la gent.

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

Han florit els ametllers

i ens arrelen a aquest cel

que ens regala meravelles

quan ja s'acaba aquí l'hivern.

Pintaré

Pintaré quatre gavines,

un veler de pal molt alt,

a dalt, el núvol més blanc

i a la platja unes barques.



Pintaré el teu rostre

compartint al mirall

l'escena que passeja

per la memòria d'aquell vespre.






Pintaré un gat estusiasmat

mirant l'escuma del mar,

pintaré un escultor

que li modela al gat la imatge.



La figura del gat,

l'escuma del mar,

el mirall, el teu rostre,

la salabror del paisatge,

tot això pintaré...

Sol i boira

Sovint, el sol que ha brillat s'amaga.

Sovint, la boira l'eclipsa ennuvolada

i perds així el camí, perds la ruta marcada.

S'esborra l'horitzó

i no hi ha focus que el dibuixi,

puig el tel boirós se l'empassa,

golafre de vida il·luminada...



I somies que t'has mort,

que passeges sense lloc

per un temps d'existència esborrada.



Sovint, la boira s'esvaeix,

i col·loca visibilitat a tota la contrada;

tot seguit, ressuscites d'immediat

i revius a les cruïlles,

i has de prendre partit,

t'has de decidir per un camí

que tindrà rectes i giragonses,

fang i estels o foscor i aixopluc de nit.



T'has de decidir,

has de triar un camí.