Ens atura el fred ambient, ens fa recular a cada intent d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra ni sobre la gespa verda, no pren l'entusiasme dels projectes, no pren a la nostra oïda el gemec dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya, que la pluja i la neu i la humitat ambient han fet sa gestió inoportuna.
Els peus sobre la terra, les boires al voltant, veig les primeres poncelles, toc nou de rosat i blanc -vida ufana i acolorida- als ametllers d'aquell camp.
Veig els boixacs, i els geranis i els lliris que l'hivern ha gelat, i veig aquest verd trist que no acaba d'espavilar...
Els peus sobre la terra, les boires al voltant, l'horitzó desdibuixat, i a la cara, fum i rasca.
I el romaní, que ja ha florit, i l'argelaga, animen el panorama.
Escalem les hores del dia, anem ja cap a la nit cercant esclats de primaveres furgant entre les boires per ensumar aromes de poncelles, reflexos o remors de bells colors...
I trobem, si busquem bé, alguna llum que s'expandeix per il·luminar un nou verd. I trobem moments de glòria que esclaten al bell mig d'aquest hivern.