L'últim jorn d'estiu

L'últim jorn d'estiu

d'hores tènues i blanques

ens regala la més suau llum

que inunda totes les estances.

I ja demà,

haurem de tancar balcons i portes,

que ens durà el temps de tardor

frescor al carrer, pluges i ventades

amb ganes d'ocupar els habitacles...

S'acabaren els sopars al ras

i les nits de converses amb les estrelles,

les hores mortes a la vora del mar

i seguir amb l'esguard les papallones més belles.

S'acabaren els inacabables berenars

i les cavalcades sobre les onades,

els banys al riu esperant martinets blancs

i els ràpids blauets de vol angular i figura fugaç.

S'acabaren les dutxes a deshores,

les sopes fredes i els saltirons per les pedres.

Dormir amb els peus a l'aire

i somiar que ets pingüí a les glaceres de l'Àrtic...

Aquesta tardor

Entra dissimulant

cavalcant a una ventada,

i a migdia va i s'amaga.

*

Serà present

fins a l'hivern

entre els plecs de les fulles

sentenciades a caure,

xiulant per la xemeneia

i humitejant al bosc la llenya.

*

Serà present

fins a l'hivern

farcint els cels de la tarda

amb núvols de fumera,

a l'esclat daurat del bolet

que ens empeny a llur cacera.

*

Serà present

fins a l'hivern

aquesta tardor

molsuda i juganera

que pinta els arbres d'or

i de coure i foc el terra.

*

**

***

Aire de feina

Aire de feina,

frescor al matí;

tardor que arriba,

l'estiu s'en va.

Inici de setmana

amb anunci de pluja

i dies de festa gran.

Serena calma,

dilluns flagrant.

L'esguard s'espavila,

el món t'està esperant.

Enfilem la marxa

d'anar-hi anant,

per gaudir d'un paisatge

subtilment canviant.

***

Gran passejada

Escombra setembre

els últims raigs de l'estiu,

ancora les nits estelades

i els vespres vora mar.

Esdevenen ara protagonistes

els espais amb fantasmes,

mitjons i mànigues llargues

i les peroles coent hores al foc.

Gran passejada solemne:

van entrant pluges i tempestes,

la fúria d'oblidades ventades

i les jornades de projectes plens de mots...

A poc a poc

Setmana rere setmana,

la monotonia llima a poc a poc l'enginy

com fan a muntanya les aigües braves

amb els tallants vèrtexs de granit.

Cada dia té una fragància

Cada dia té una fragància,

cada hora, un color

i les nits aromes de somnis

que apavaiguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis

dimarts de pèsols fins,

dimecres exhala núvols de tempesta

dijous és pintura a l'oli i vernís,

divendres, preludi airós de festa

i dissabte té l'aroma del paradís.

Diumenge fa olor de dolces pomes

que van perdent, ai!, el seu encís...