Tot un dia pel davant

S'ha fet de dia,
t'aixeca el sol
i fins que es faci fosc
tens un munt d'hores
per viure al món.


I ser pluja regant,
llibre llegint-lo,
mar banyant-hi,
cim en pujar-ne,
veu cantant,
lladre de paisatges,
cau de records.

I ser viatger pels camins,
perfumista de flors,
entomòleg al camp,
geòleg entre còdols
i ornitòleg al vol.

Cau la nit

Cel cobert
per tuls espessos,
gruix de núvols densos.
Llum apaivagada,
es va fent fosc...

Cau la nit
a sobre la terra,
cau la nit
sense lluna, sense estels,
cau la nit.

I el silenci
és al pentagrama
que traça la negror.

Sols té vida cada mot
que escric a l'ordinador.

Cada juliol m'encisa els dies

Cada juliol m'encisa els dies,
els farceix d'aire intens
d'un goig extens,
de joia suprema.

Sedimenta les presses,
foragita temors,
regala temps,
esquitxa abundors
catalitza alegries.

Cada juliol m'encisa els dies.

Tempesta d'estiu

Amenaça tempesta,
els trons fan por,
espanten de cop
a un sol que s'amaga
fins que d'immediat un raig
surt amb ganes de guerra.

Quatre gotes refresquen
del capvespre l'ambient
mentre la llum s'apaga
a un entorn silent.

Ni xàfec ni plugim,
sols núvols fugissers
per decorar el cel
i mitja centena de mots
per confegir aquest poema.

Veig el cim

Veig el cim
cobert de pins
que ens oculta
el mar veí.

Ensumo, però,
la flaire de sal,
el vent marí,
la massa d'aigua,
l'estiu de banys,
les caravana llarga,
el ple a la platja,
la invasió humana.

Dansa

Dansa el baladre
pinten ses flors esferes roses
entre fulles d'un verd intens.

Balla el llorer,
ballen les ombres,
balla la tarda
amb la calor
d'un diumenge ventós.

Dansa un estiu de juliol
amb les poncelles i el sol.