statcounter

dilluns, 8 de juny del 2009

El cel


Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel











És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.



dissabte, 6 de juny del 2009

M'han tirat flors

M'han tirat flors de bon matí
quan anava pel carrer.
Contundents, directament
dues poncelles seques de clavell
m'han rebotat al cap
i han caigut als peus immediatament

Venien d'un balcó posseït per un vella
que en netejar cada torreta,
llençava tota la brossa al terra.
Són tan polides algunes veïnes!...

divendres, 5 de juny del 2009

Remor intensa


Remor intensa,

veus d'encís.
Eco de pissarra i guix
que romanen molt endins.

Els anirem perdent,
aniran fugint;
les vacances són el vent
que foragita sons i crits,
la musiqueta de les classes
i la sonoritat dels patis.



***

dijous, 4 de juny del 2009

Poema per acomiadar el curs (P5, Educació infantil)

Deixem tres cursos enrera

arxivats aquesta primavera.


Deixem temps d’hores de classe,

de preguntes, de respostes,

de dubtes, cançons i converses,

de lletres , llibres i veus,

d’històries imaginades,

pensaments, i de futurs a les portes

d’aquest món amb molta feina per fer.


Deixem jocs al pati sota el sol,

crits i salts i somriures ,

errors a la paperera,

alguna il·lusió per terra,

i baralles i plors i pors

i alguna que altra agradable sorpresa.


Deixem descobriments, llengua escrita,

paraules noves i antics alès.

Animals, paisatges, llums i estels,

quina invasió encantadora, sublim i exquisida!


Deixem molts dies llargs

freds, plujosos o assolellats

en entranyable compañía

bufant a cor, acompassats.


Ho deixem.

Sense oblit.


Entrem a les vacances amb alegria!

I a una etapa nova de sons, colors,

curiositat sempre infinita… i feliç vida.






dimecres, 3 de juny del 2009

A les portes de l'hivern

Esteu a les portes de l'hivern,
se us acaba la tardor
i aviat, aviat rebreu el fred.

Ara, quan nosaltres vivim
la primavera més intensa
i esperem l'estiu de calor extrem.

Estan a les portes de l'hivern,
se'ls hi acaba la tardor
i es preparen per rebre el fred.

Són els residents de l'altra banda del Planeta,
els que viuen a l'hemisferi sud de la Terra.




Saltar del curs a les vacances

Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.


Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d'excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.


Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d'estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l'oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***