statcounter

dissabte, 26 de setembre del 2009

Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)

Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.

Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.

divendres, 25 de setembre del 2009

Sembla

Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)



Sembla un conreu de pedres,

sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.

És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.


***


Fuig l'alè


Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.

**

S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...



****

dijous, 24 de setembre del 2009

Som al temps de les carbasses


Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda



Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.


Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

Quietud


De nit, estels i lluna
i cada finestra, una a una,
escampa vida.

És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.




dimecres, 23 de setembre del 2009

Som els guatxi-guatxi

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.

Ens agraden les ventades
quan són exagerades.

Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.

Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part


Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)



La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***