statcounter

dissabte, 29 de maig del 2010

Moviment

Posted by Picasa

A l'aventura

Et fons amb el temps
i et vas fent gran dia a dia,
creixes cap a munt
i la roba se't queda petita.
*
Cada espelma, una mida
i el teu aniversari una fita.
Et va empenyent la vida
a l'aventura dita biografia.
A l'aventura.
*

divendres, 28 de maig del 2010

Harmonia

Es van saturant els colors
a mesura que avança el dia,
passeja pel cel el sol
i al vespre tot és harmonia.
*
Núvols, camps,
mars amb simfonia,
silencis entre sons.
Tanta i tanta poesia...
*

dijous, 27 de maig del 2010

Marc










Clar cel,


marc de la vida.


Llum del matí,


tribuna del dia.
*
***

dimecres, 26 de maig del 2010

Esfèrica primavera

Mira cada gota el terra
amb ulls de veure-la verda.

Mira cada núvol el vent
amb desig de moviment.

Mira esfèrica la primavera
per posar-hi tots els verds
sota la nostra atmosfera
i esquitxar-los amb els colors
que llueixen avui amb el sol les flors.
***

dimarts, 25 de maig del 2010

Sols el silenci


Foto: un lloc inhabitat dels Monegros
Ningú habita ja aquests murs
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.


Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...

Posted by Picasa

dilluns, 24 de maig del 2010

161è Joc Literari bis. Poc temps i molta sort

Tot i que aquest blog és de poesia, avui em permeto incloure un text en prosa. És un text inspirat en la fotografia de l'Araceli Merino, sobre la que en Jesús M. Tibau ha proposat el 161è joc literari al seu blog Tens un racó dalt del món.

És el segon text que presento a aquesta convocatòria, doncs fa uns dies vaig publicar el poema "És la vida".

--




Poc temps i molta sort

Van néixer el mateix dia a la mateixa hora, el mateix mes del mateix any.

La Cindy, sobre un farcellet de col llombarda, tota envoltada de gebre i romaní.

En Pol va venir a aquest món, per una errada dels serveis de neteja municipals, a un abocador incontrolat. Naixia envoltat d'andròmines rovellades, de piles i bateries en descomposició, de mercuri, cadmi i zinc, de fluïts amb estranys reflexes... i de pudor, molta pudor.

Ambdós, als seus actuals divuit anys, gaudeixen d’una mútua amistat que perdurarà malgrat els seus divergents processos de maduració.

La Cindy es ara objecte d’un estudi anomenat “Antiaging and vegetables”; una empresa agrícola de nova generació instal·lada vora el llac, intenta demostrar el valor rejovenidor d’unes cols transgèniques procedents d’un paradís caribeny.

En Pol no és objecte de cap estudi i té poc temps de vida pel davant: ha estat víctima d'un procés degeneratiu d'origen indeterminat; és, però, gran la seva alegria, doncs sap que la Cindy hi serà al seu costat fins al final. Té poc temps i molta sort.