statcounter

divendres, 15 de juny del 2012

Groc de flor




Groc de flor,
llum festiva,
bany de sol,
l'estiu arriba.


Minva la nit,
és llarg el dia.
Reneix, espavila,
es fa infinita
i ressorgeix la vida.



***

dijous, 14 de juny del 2012

Ser flor

 



Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***

dimecres, 13 de juny del 2012

Mots de drapaire


Un paper al davant meu,
que se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.

I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...


(poema inspirat per Drapaire de mots)

Brisa fresca del matí







Brisa fresca del matí,
juny alegre i matiner
que ens regala albades clares,
tantes llums àgils i variades
i aquestes ganes immenses de sortir.

Anar a muntanya, veure per fi
com del gel surt l'aigua freda
juganera entre l'herba en rajolins.

Anar al cor d'una tempesta,
viure sota el xàfec, ballar a ritme del tro;
contemplar vora mar les vinyes verdes
i entomar tot el temps encapsulat 

en els somnis o els desigs de l'esdevenir.

I esperar que en breu l'estiu
sigui màgia a les collites,
maduresa al vermell de molts fruits,
dies lliures, vacances, i hores blaves
per pintar de cel clar o marí el nostre destí.



Brisa fresca del matí...

diumenge, 10 de juny del 2012

És la poesia



Foto: Capvespre  a Ibo (Moçambic)


És coixí tou de seda la poesia,
és llençol de lli i manta de llana,
dutxa freda de plata,
te de flors agafades a molta alçada,
petjada al camí daurat de mitja tarda
entre el camp d'ametllers i la vinya;
barca que mai naufraga, que sura i balla.


És fum de llenya d'alzina,
nit vora mar amb aroma de sardina,

és caliu d'estiu sota un raig de lluna,

és un bosc esborrat per la boira,
és un ball de formigues dins del cap,
és vellut a la pell,
és paraula, és rima al vent la poesia.


M'enganxa, em detura, em reprèn,
la paraula em burxa.
M'empeny la poesia, la paraula al vent...


Vint vides





Necessitaria vint vides
per contemplar tants sublims racons,
escoltar crits, jocs i variades converses,
llegir textos literaris, les traduccions,
gaudir del cinema que m'agrada,
jugar amb les lletres per escriure paraules
i treure a l'escrable la millor puntuació.

Passejar per temples, rius i selves,
trepitjar dunes verges, veure l'últim raig de sol,
endevinar el color de l'albada sota les estrelles
i somniar amb rondalles, llegendes i contes del món.

Necessitaria vint vides 
per aprendre a pintar, a interpretar Malher o Bach,
per entendre misteris de la ciència i de certes presències,
perfeccionar l'art de xiular,
identificar ocells que marxen volant
o preparar batuts amb totes les fruites que la natura ens vol regalar.

Necessitaria vint vides...
Tindré prou, però, amb una sola vida
i la màgia intensa de la POESIA.

divendres, 8 de juny del 2012

Les lletres


Dibuix de Dolors Todolí Bofí, a qui dedico aquest poema






 Són bruixes les lletres

 que dansen ballet

 contentes de ser-hi

 al damunt del paper...



Em saluden, em criden,

les contemplo i les veig.

M'expliquen històries

del món al revés,

històries de la lluna,

i secrets del teu gest.


M'expliquen històries

que inventen un éssers

 pels forats dels vents.






***