Hi ha gotes que vessen cubells
hi ha gotes que apaguen les flames,
hi ha d'altres que renten l'ambient,
hi ha gotes de pluja que cauen del cel
i fonen sequeres, nodreixen les sèquies,
verdegen els camps entre rocams i senders,
sanegen els rius i les selves,
neguen llars mortes sota els pantans,
treuen les rates del clavegueram,
musiquen els ritmes de l'aigua que cau,
hi ha gotes de pluja, hi ha pluja suau...
I canten sobre els basalts,
i sobre les onades
i sobre la sorra mullada .
I ballen les gotes i estallen al terra
fins que l'asfalt les escup en forma d'estrella.
I esquitxen i taquen les potetes del gos,
que deixa petjades quan el passeig ja s'ha fos.
I desfan tot el glaç
que atura desgels.
I estrenen les umbrel·les
que ens van portar els Reis.
I animen la terra dels boscos,
i signen el futur dels bolets,
i aturen deserts implacables
i donen sentit als cargols.
I pintaran primaveres amb flors
i ompliran els pous sense fons
i animaran el fangueix sota els ponts.
Regalimaran per tiges i troncs.
I les fulles les retindran fins que el sol se les quedi.
(Dedicat a Salvia, que m'ha inspirat aquest poema amb les seves paraules)
http://bibliopoemes.blogspot.com/
2 comentaris:
Com les fulles retenen les gotes de pluja, aixi ho faig jo també amb els teus versos. Moltes, moltíssimes gràcies. Quina il·lusió!
Besadetes, poetassa.
Gràcies a tu, presidenta del club de las poetas vivas!!!!!
Isabel
Publica un comentari a l'entrada