Llisquen les gotes

Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...



Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.

Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.




Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...