Bussejar

Bussejar a la fondària del temps cansat,
del que posa la frontera entre el pastor i el ramat,
del temps nebulós, orla de glòria fora d'horaris,
de les hores amb mil minuts,
de setmanes plenes de dies vermells al calendari,
de matins lliures i tardes immenses i nits d'estels...

Bussejar purificant memòries,
catalitzant vida a les bombolles
per les aigues braves entre cabòries.

Campana de llum

Campana de llum,

corol·la blanca.

Seda, vela estanca.

Benvingut, estiu.

Benvingut, estiu,
que has entrat a l'escenari
il·luminat pel sol a diari,
has entrat a l'escenari
disfressat de turista milionari.

Poses iots al mar blau,
diamants sobre les ones
i balls de nit a un palau
de filigrana estelada a estones.

Benvingut, estiu.

Ens servirà la matinada un estiu

Navegant entre els conceptes

ens servirà la matinada un estiu.

Serà el solstici astronòmic.

Serà el nou període climatològic.

Serà la porta d'entrada

a un període vital antològic.

Ple d'hores per omplir,

ple de nits pels vells somnis,

ple d'horitzonts sense límits...

M'agradaria

M'agradaria tenir una botiga de vitrines

per exposar-hi les llums de cada raig.

M'agradaria viatjar al Transiberià

per contemplar paral·lelismes llunyans.

M'agradaria farcir pebrots a l'atzar

i endevinar on es troba cada menjar.

M'agradaria escriure una rima amb nata

sobre un pastís gelat de xocolata.

M'agradaria plantar un arc de flors

al meu balcó amb els set colors.

M'agradaria parlar amb els astronautes,

retratar un cau de rates,

saltar tolls argentats a una illa pirata,

nedar a una cisterna d'aigua sagrada,

flotar a un mar de sals rosades,

tenir vestits de roba tèrmicament automatitzada.

M'agradaria que les pasteres fossin iots,

que els jardins florissin a les escoles.

M'agradaria buidar de roïndat les mirades,

atorgar els mots adequats a cada pensada,

levitar entre les utopies,

transcendir cada moment a ritme de cantata.

Te'n vas, primavera

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes els verds en herència,
amb tots els colors a les florescències,
uns dies solemnes de llum intensa
i els vents transparents bufant inclemències.

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes volant les aus de pas
ens deixes la vida que esclata
ens deixes l’aigua a totes les vessants
ens deixes temperades estades al ras
ens deixes les nits més serenes de l’any.

Amagues bufandes i estufes,
amagues refredats, febres,
amagues sota les ales
records d’hores congelades,
de foscors abrasives amb malsons als coixins.

De dies escurçats per nits sense límits.

Viatgers del temps

Som viatgers del temps.

A una nau d’harmonia
dansant per les quatre estacions.

Visions de nit amb lluna,
i de dia, pel cel, el sol.

*

Poemes i activitats per a l'estiu

Poemes i activitats per a l'estiu - Upload a Document to Scribd






Regal procedent del blog http://bibliopoemes.blogspot.com/

Gràcies, Sàlvia!

Read this document on Scribd: Poemes i activitats per a l'estiu

El subtil planeta

És la Terra una esfera.

Òrbita d'harmonia,

lliçó de geografia,

gira sobre el seu eix, gira.

Equinoccis i solsticis

troba als seus circuits

amb pura geometria

que passeja altiva per l'espai sideral

-dansa i astronomia-.

Llums canviants,

albades i capvespres,

migdies, tempestes,

selves, boscos, estepes,

mars i oceans,

rius, rierols i estanys,

núvols, nevades i rosades...

I nosaltres, girant amb la Terra,

el subtil planeta.

Les mides, el temps, o tot és relatiu

Mentre perds el temps contemplant el desordre,

mentre decideixes per on començar,

mentre el rellotge avança inexorable,

mentre dubtes a la cruïlla del no fer res i el rondinar,

rota i gira la Terra,

fuig del seu depredador una zebra,

neixen cinc cadells d'una coala sota les estrelles,

creix poc a poc el líquen que alimentarà als rens,

s'inflama la lava que escup un volcà,

s'entesta una sargantana en travessar l'asfalt,

mor un gat que ha quedat atrapat per la vida setena,

toca un Stradivarius i el taca de iogurt una nena,

estrenen al cinema un pel·li de terror,

fan doctor "honoris causa cum laude" a un cantant,

somriu el botiguer ja a punt de tancar,

xiula un canari a un balcó del veïnat,

i tu... tu continues amb tot desordenat!

Màgia de la nit

Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.

T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.

I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar

serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...


Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.

Poemes d'estiu

I

Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.


V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

Solstici d'estiu

L'últim raig de sol
s'emporta la primavera,
i demà, amb la llum primera,
neixerà un estiu d'estrena.

Quantes hores de fred!
Quanta estona a les fosques!

Molts dies d'hivern,
jornades de nevades,
nits d'estufes i flassades
que hem deixat arraconades.

Fugisser

Fugisser és el sol de juny,
l'espanten boires i núvols.
No hi ha un dia sencer
amb el cel de blau seré.

I quan enfosqueix,
no veiem pas cap estel
ni veiem la lluna al cel,
que un gruix de crosta negra
sense camins de llum,
sense marques ni nord ni sud
se'ns incrusta com el fum.

Plou amb fúria

Cada instant és més intens,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Cau rabent

tota l'aigua que hi ha al cel.

Marxa enrera

del transvasament;

es col·lapsen clavegueres,

salta pels basalts la gent.

Són inútils els paraigües,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Com una pluja del tròpic,

com un mullader caòtic,

com una tempesta a la selva,

com un miracle anti sequera.

Plou amb fúria,

cau rabent.

Vacances (versió extensa del "Poema pel mes de juny")

Atrapes, juny, un temps calmat

allunyat de les nevades.

Pintes de colors els arbres,

ens regales fruita dolça

i ofereixes llum d'estiu.

Ens transportes a les portes

dels camins fets de vacances,

d'hores mortes sota el sol,

de sorpreses, nits d'estels,

de focs de màgia i de calor.

I vindran amb juliol i agost,

alguna tempesta rutinària

dies de calitja emblanquinada,

matins de platja, sol i banys,

tardes de llibres i gelats,

i nits fresques de sopar al ras.

I vindrà setembre, com sempre,

per daurar el raïm als camps,

i per tancar unes vacances

que arribaran ja al seu final.

Coses que pots fer a les vacances d'estiu

Escriure un mot amb el peu a la sorra,
seguir amb els ulls el vol d'un mosquit
o fer el sord quan la mare et fa un crit.
Endinsar-te a la nevera ben d'hora,
fugir de casa fins que et torni la nit...

Llegir un llibre farcit d'històries,
buscar un camí intransitat i ple de secrets,
nedar fins on viuen els peixos fluorescents
o volar per sobre les tempestes que malmeten el temps.

Temps per badar

Com els vaixells es fan a la mar,

com les abelles sobrevolen els camps,

com el sol il·lumina el poble a l'albada

arriba el temps per badar.

*

El temps de ballar pels camins

de portes obertes per sortir al jardí

de tardes immenses per llegir

el temps d'atrapar triomfs

de musicar les tempestes i els trons,

de perseguir l'horitzó

de retratar els eclipsis de sol

de buscar el tresors dels naufragis

de saltar sobre el foc

d'admirar cada dia el capvespre

de treure banderoles al balcó.

*

El temps per riure fins que acabes plorant

el temps de les pessigolles al nas

el temps per patinar per les pedres

el temps de les orenetes de pas

el temps de les figues que encara són verdes,

el temps per somiar, el temps per badar.

*

Poema pel mes de juny

Atrapes, juny, un temps calmat
allunyat de les nevades.
Pintes de colors els arbres,
ens regales fruita dolça
i ofereixes llum d'estiu.

Ens transportes a les portes
dels camins fets de vacances,
d'hores mortes sota el sol,
de sorpreses, nits d'estels,
de focs de màgia i de calor.