Un carret per anar a plaça,
per portar menjar al rebost de casa
amb dues rodes, dos pedals
entre gomes, ferros, oh!... metalls...
Un model de passarel·la
per fer un quadre espectacular
que decorarà amb suau tela
qualsevol festa una tarda d'aquarel·la.
Un record de juny
quan el camp era a l'abast,
quan anar a l'ombra de les moreres
era, sota el vent, un plaer pedalejant.
Aquest poema participa a la convocatòria del 113è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"
(text sense cap lletra i )
(text sense cap lletra i )
3 comentaris:
Ei, que bonic!! :)
moltíssimes gràcies per la teva participació
Gràcies, Thera.
A tu, Jesús, per les teves convocatòries!
Publica un comentari a l'entrada