Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Fora horaris, graelles i quadres,
fora llistes, programar i avaluar.
Ara et toca viure a dojo
pels camins que t’has de dissenyar.
Treballadora incansable,
començares feina ben aviat.
Generosa afable i transmissora
de la llengua i el saber,
que aculls nenes i nens,
els hi ofereixes aixopluc
i els hi atanses als perquès.
El circuït, profund i dúctil
marcat per la dedicació
compaginant treball i estudi
entre família, llar i emocions.
Contundent, seu de criteri,
abastant ampli camp laboral,
estimada per alumnes i col·legues
en el teu llarg, llarg transitar.
Dinàmica i emprenedora,
confiada, amb recursos i gran impuls
has deixat empremta a l'escola
dia a dia, curs a curs.
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Que trobis dies lúcids
i meravelles a l’abast,
et mereixes hores d’oci i descans,
et mereixes bona vida
i el que vulguis, ..................., copsar.
Tens el món pel davant.
3 comentaris:
Fa uns dies vaig fer 'per encàrrec' un parell de poemes per a jubilacions, també.
Ai, totes ens fem velletes, uf.
Bon final de curs i bons poemes!!!
Gràcies Júlia! el final de curs cada any és més llarg... S'han de tancar tants temes, que hem de començar amb temps.
Velletes dius? i contentetes. T'ho diu una fatigadeta.
Trobo molt emotiu el teu escrit
Publica un comentari a l'entrada