statcounter

divendres, 16 d’octubre del 2009

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor
la gràcia de fruir de les hores petites
emmarcades per l'evasiva foscor
que anuncia els primers raigs...
*
A una ciutat que s'aixeca a diari
remenant vèrtics vitals,
que empeny agosserada als seus humans
a moure's de costat, i amunt i avall,
que atreu projectes ilusos
bastits a les desesperances,
que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,
que escarba als núvols de cels nous.
*
Que contempla el primer fred dels sense sostre,
el silenci esgotador de qui no té interlocutor,
que contempla les fisures del temps
i les tempestes que esmicolen agendes.
Que reescriu vides i signa defuncions,
que decora ses places amb obres
i escampa florides empolsegades als balcons.
*
La gràcia de fruir de les hores petites.
***

8 comentaris:

Striper ha dit...

Tota una ciutat amb un ampli ventall de vida , "transatlàntics i pasteres" i tambe vides ofegades en la miseria i d'altres surant en l'inmensitat de un mar. Molt bon poema.

Isabel Barriel ha dit...

gràcies Striper. Tenim la sort de la vida... i que podem jugar amb els mots i dir el nom de cada cosa...

Olga Xirinacs ha dit...

Benvolguda, m'ha semblat entendre, en l'encapçalament, que aquest poema és infantil, per a nens...
¿m'ho podries aclarir?, perquè res més lluny de la poesia per a infants. Moltes gràcies.

Isabel Barriel ha dit...

Olga,

D'entrada, gràcies per llegir-me. I pel teu comentari.

Tens raó, aquest poema no és pels nens. T'explico: abans tenia actius un quants blogs, i anava classificant els poemes segons temàtiques i possibles lectors. Últimament, estic penjant aquí quasi tot el que faig... (és què vaig a corre-cuita)...

Un plaer llegir el teu blog. Llegir-te, en general.

Isabel

Montse ha dit...

IBM, t'anava a dir el mateix que t'acaba de dir l'Olga.

Crec que el teu blog és, ja, un blog de POESIA.

Això d'infantil o Poesiaula, és per determinats poemes. Per què no en fas una classificació a través de les etiquetes? és molt fàcil ;)

Que tinguis un bon dijous, companya!

Olga Xirinacs ha dit...

Gràcies per l'aclariment, benvolguda. Trobo que és difícil mantenir més d'un blog... i meritori també.
No deixis la poesia, sigui quina sigui.

Isabel Barriel ha dit...

Sí, sí... fa dies que vull fer una reestructuració. Gràcies!
(La quotidianeitat no em deixa. Encara que soni a excusa, és veritat.)

Isabel Barriel ha dit...

Olga,

Mantenir els blogs no costa gaire, el que passa és que la vida normal i corrent em xucla massa temps.
Gràcies pel teu consell: procuraré no deixar mai la poesia. (I espero que ella no m'abandoni!)