Passegem per un quadre de doble entrada,
reixeta de ratlles fines a manera de teranyina:
les verticals les posa el temps,
les horitzontals són de l'espai.
Elàstiques, canviants,
ens fan saltar a forats profunds,
a cels lluminosos farcits d'espurnes,
o a divagar-hi mentre ens bressola la foscor...
2 comentaris:
Jo crecque maio fa gaire gracia que en bressoli la foscor.
cert... són, però, possibilitats...
Publica un comentari a l'entrada