Ball de màscares a la sala,
ball de disfresses amb compàs
de swing, rock, jazz o vals.
n
Volar vestida amb farbalans,
saltar pel parquet més ben llustrat,
sentir-se protagonista
del reportatge exitós d'un periodista,
ser fada, infanta, sirena o gran artista,
ballar sota la màscara sense ser vista...
n
***
(Gràcies Joana, el teu comentari ha generat aquest poema)
2 comentaris:
N'hi ha que es pensen que tot l'any és carnestoltes, com segons quins polítics per exemple i tanta d'altra gent que tot l'any du la màscara posada.
M'has fet recordar Venècia, una de les vegades que hi he estat fou per carnestoltes. Com no podia ser d'altra manera, em vaig comprar una màscara, però la tinc penjada en una paret.
;)
Quina sort, Assumpta. Anar a Venècia per carnestoltes...
I quina sort mala sort tenim! Veure a tants que ballen sempre amb la màscara posada i fins i tot es creuen les seves falsetats...
Publica un comentari a l'entrada