Tot el cel pintat de llum blanca,
matí poderós que entra a casa
i ens convida enfredorit
a saltar contents del llit.
I ballant fan corranda
els dies d'un hivern que s'acaba,
que obren les portes al març
quan les hores lluminoses es fan grans.
Tenen ganes d'explosió,
d'incitar la gran florida,
de veure, borró a borró,
com reneix als arbres la vida.
Mentre esperem l'embranzida
lluïm paraigües,
lluïm alè tangible a l'aire,
lluïm guants de coloraines
i les ganes de flors amb colors
i la dolçor del seus aromes.
Lilàs, les roses primerenques,
els baladres, les branques dels ametllers
a caprici dels vents
quan haurà passat el fred.
4 comentaris:
amb un poema així se t'instal·la la primavera a casa :)
... i tot floreix mentre a fora encara fa fred.
Sempra tinc present un vers de Neruda que diu" Quiero hacer contigo lo
que la primavera con los cerezos
i jo dic: "quiero hacer contigo lo que los cerezos hacen con la primavera..."
Publica un comentari a l'entrada