statcounter

dimecres, 10 de febrer del 2010

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.



4 comentaris:

Clidice ha dit...

amb un poema així se t'instal·la la primavera a casa :)

Isabel Barriel ha dit...

... i tot floreix mentre a fora encara fa fred.

Striper ha dit...

Sempra tinc present un vers de Neruda que diu" Quiero hacer contigo lo
que la primavera con los cerezos

Isabel Barriel ha dit...

i jo dic: "quiero hacer contigo lo que los cerezos hacen con la primavera..."