Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.
Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.
Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?
Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?
Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?
Qui no ha sentit la veu del camp?
Qui no espera el temps dels fruits madurs?
Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?
4 comentaris:
Jo! M'apunte! M'encanta el poema, Isabel.
Besadetes per espantar aquesta grisa primavera
Què bé, Sàlvia!
A punt per rebre tots els regals que ens farà enguany la canviant primavera? Jo sí, amb el teclat ben preparada...
Jo m´apunte a la feina d´esperar que la calor sigui la reina...
Una abraçada
ja,ja,ja, Dolors, a aquesta feina tothom s'apunta! és descansada...
Publica un comentari a l'entrada