statcounter

dimecres, 7 d’abril del 2010

La poesia?

La poesia?
Hi és.
Tan sols has de posar-li paraules
amb ritme, la rima i el compàs.
El misteri, la màgia,
la veu, un so i el cor.
El cercle que enganxa cada mot
i la vida condensada a l'interior.

8 comentaris:

zel ha dit...

Mes val que no t'ensenyi la poesia de la mona que vaig escriure pels nens de la classe, mitja vergonya!!!!

Isabel Barriel ha dit...

zel,ih, ih, ih... ja m'agradaria veure aquesta poesia,ja.
Segur, segur que els nens de la teva classe s'ho han passat bé!

Calpurni ha dit...

Tens raó la poesia hi és per tot arreu, només cal adonar-se d'on és.

Sandra D.Roig ha dit...

Si, senyora! la Poesia hi és!
segons el meu fill, son lletres platejades sobre un fons negre.
ho devia relacionar amb el papallones.
Però si, hi es a tot arreu.
aquesta es preciosa.
en faria una cançò.

Carme Rosanas ha dit...

Només cal buscar-la, oi?

I llegint-te sembla ben fàcil... però en realitat no ho és.

Aquesta és preciosa!

Isabel Barriel ha dit...

Calpurni, sí, i atrapar-la. O el que és pitjor: deixar-te atrapar per ella!

Isabel Barriel ha dit...

Sandra, el teu fill té molta raó...
La poesia és lletra brillant sobre fons constant.

Isabel Barriel ha dit...

Carme, tu ja saps que no cal ni buscar-la. Ve i fa de tu el que vol.
Ahir, escribint "La poesia?" al metro, vaig passar-me de parada...