Gerros d'aigua cauen del cel,
ofeguen aranyes i formigues
i al meu carrer fan grans bassals.
*
No s'asseca mai l'herba,
els jardins són oceans
i el ritme de la pluja
ens imposa harmonia al compàs.
*
Gotes gegants
estructuren esquitxades
i els ruixats són constants.
*
I la terra ja no és terra,
la terra és ara fang.
I les fulles illes verdes
a les aigües braves dels barrancs.
***
3 comentaris:
Sí, ben bé han estat gerros. Plovia a un costat de pati i a l'altre no.
"Per causes alienes a l'empresa s'ha hagut de substituir Expressió Oral per Expressió Visual"
Rafel, fa un moment els gerros queien a casa meva...
El que importa és que tinguem capacitat d'expressió.
Publica un comentari a l'entrada