Som cabussets que al mes de maig
ens endinsem a la florida primavera
amb un mantell de pluja i fang
que ens envolta amb la calor primera.
Som orenetes ja niant,
som cigonyes a les torres,
som marietes oscil·lant
a les tiges i fulles i nous brots
que perfilen bellesa al camp,
som la llum de l'hora més matinera,
som els rosats del cel al capvespre,
som el vent gestionant a mar onades,
som la boira, som els núvols,
som els llamps, som els trons,
som la inefable tempesta,
som, ja al final del poema,
la pròpia primavera.
***
10 comentaris:
estem integrats en la natura; som natura
sí, Jesus, la llàstima és que alguns són natura morta...
m'has fet recordar que, abans d'aprendre el català central, el meu germà i jo jugàvem al llit a fer ... cabussetes :) Gràcies per instal·lar-me el somriure a la cara!
Som amigues! Unides per la poesia i la natura!
Besadetes
Som biodiversitat. A cada dia de maig un raig de versos.
Clídice, ho hem de recuperar tot...
Sàlvia, això per sempre...
Rafel, som miniatures a l'univers... (de vegades massa perillosos).
I el raig, cada dia de l'any!
Sempre tan plenas de vida!
pepi, la vida és poesia...
Publica un comentari a l'entrada