Incansable poeta de la vida
Saps els secrets de les petites coses
Amb pacients eines i amb constància trenes
Belles paraules en el món eteri
En el qual ens movem amb llibertat
Lleials al temps de les paraules màgiques.
Brodes domassos per posar als balcons
Al sol ixent i al ponent sempre tendre
Reculls bugades amb somnis estesos
Romans fidel a la força infinita
Incansable, que et mena a regalar-nos
Els poemes senzills en aparença
Lligant les ànimes amb cordes invisibles.
2 comentaris:
Hola Isabel, sense lligar res... Només desitjar-te que la santa et doni un bon dia, però mira on poses els peus per si de cas...
Una abraçada des del far.
onatge
Moltes gràcies, onatge! Jo m'encomano a qui calgui (sempre mirant on trepitjo, clar, que mai se sap...)
Publica un comentari a l'entrada