Si és què som diverses manifestacions del mateix ens... L'onatge, l'Arare i jo mateixa sabem què somnien els gats. I a sobre, vosaltres us aneu pillant mots! ai, el món blogaire....
El poema és la cirera de la foto. ^_^ Quan el meu gat somnia, mou les potes i el morro sense adonar-se. Penso que va de cacera dormit. Un moix per menjar-lo a petons.
Aquest gat se'l veu tranquil no té estrés, no se'l veu deprimit..., no vota cap partit, passa de Madriz del TC..., no paga impostos -no defrauda a ningú-, no fa declaració de renda -perquè només té set vides, no acumula res, VIU-, dorm sense somífers..., no ha d'anar al psicòleg, és sincer, no té un somriure de cartró... S'assembla a la gateta de casa, la Maulet.
Jo no sé res d'aquest gat. Només sé que li vaig raptar la imatge una tarda passejant per Cadaqués. Ves a saber si no té una malaltia terminal... o és cec... o coix de les quatre potes i no es pot moure i per això una nena generosa li ha deixat aquesta cirera... Segur que coneixes millor la vida de la Maulet! Una abraçada, I
9 comentaris:
Somia tot el que tu dius i somia que té set vides i que les salva totes...
Des del mar.
onatge
mira, l'onatge ha "pillat" un tros del meu mar :)
El meu gat somia que és un gos...
Si és què som diverses manifestacions del mateix ens...
L'onatge, l'Arare i jo mateixa sabem què somnien els gats.
I a sobre, vosaltres us aneu pillant mots! ai, el món blogaire....
què bé algú que sap llegir els somnis :)
Clidice, és que aquest gat amb la cara paga...
El poema és la cirera de la foto. ^_^
Quan el meu gat somnia, mou les potes i el morro sense adonar-se. Penso que va de cacera dormit.
Un moix per menjar-lo a petons.
la Meva Perdició, enhorabona per tenir un gat tan fantàstic.
I la cirera, ningú la toca!
Aquest gat se'l veu tranquil no té estrés, no se'l veu deprimit..., no vota cap partit, passa de Madriz del TC..., no paga impostos -no defrauda a ningú-, no fa declaració de renda -perquè només té set vides, no acumula res, VIU-, dorm sense somífers..., no ha d'anar al psicòleg, és sincer, no té un somriure de cartró... S'assembla a la gateta de casa, la Maulet.
Una abraçada des del far.
onatge
Jo no sé res d'aquest gat. Només sé que li vaig raptar la imatge una tarda passejant per Cadaqués. Ves a saber si no té una malaltia terminal... o és cec... o coix de les quatre potes i no es pot moure i per això una nena generosa li ha deixat aquesta cirera...
Segur que coneixes millor la vida de la Maulet!
Una abraçada,
I
Publica un comentari a l'entrada