Juga el mar a menjar platges,
juga a ser un drac voraç,
fa naufragar els grans de sorra,
se'ls vol endur a bussejar
a les profunditats més fosques de l'oceà.
I ja de nit un bocí corbat de lluna
farà de l'aigua en superfície un serè gran mirall
per bressolar tots els teus somnis
mentre dormis quiet i en calma, navegant.
Què ha passat amb el drac?
I les onades més ferotges? ja s'han amagat?
Són memòria a mar estant
d'un malson que ha caducat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada