T'atrapa el poema,
ja hi vius a dins
quan un núvol és tema
i la seva pluja té encís.
T'atrapa i musica
les petjades endavant,
quan t'endinses al fang
i esquitxes suc de rima.
És poesia l'herba
i el cargol,
la nit i el dia,
la cantata del sol,
la lluna que et mira,
el ritme dels mots,
el blau de la flor
el cel de colors
i el Planeta que gira.
Tot és poesia.
***
6 comentaris:
Sí, tot és poesia, si sabem llegir-la.
Bon dia, Isabel!
Jo afegeix: Tot és poesia si sabem veure-la.
Fins les fotografies atrapen la poesia que t'omple
Carme, estem aprenent...
Calpurni, ens fixem, oi?!
M.Antònia, em plau que em diguis això... (tu saps molt d'aquestes coses).
No, això vosaltres que escriviu. No sé com ho podeu fer.
Publica un comentari a l'entrada