dimarts, 1 de febrer de 2011

Una nit de pleniluni

Una nit de pleniluni

vaig sortir a veure l'hort

i allà, a redós de les ventades, al sot,

pintava la lluna al gat de color groc.



I els arbres nus d'hivern,

ses branques negres contra el cel,

i el silenci de sepulcre

testimoniaren ma visió.



Cap relat recollirà

el misteri de l'espectacle

que una nit de pleniluni

al gat engroguí de dalt a baix.



A la memòria se'm dibuixa l'escena

que us explico amb pels i senyals

a aquest cromàtic i explícit poema.