Una nit de pleniluni
vaig sortir a veure l'hort
i allà, a redós de les ventades, al sot,
pintava la lluna al gat de color groc.
I els arbres nus d'hivern,
ses branques negres contra el cel,
i el silenci de sepulcre
testimoniaren ma visió.
Cap relat recollirà
el misteri de l'espectacle
que una nit de pleniluni
al gat engroguí de dalt a baix.
A la memòria se'm dibuixa l'escena
que us explico amb pels i senyals
a aquest cromàtic i explícit poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada