statcounter

diumenge, 6 de novembre del 2011

Obren ses ombrel·les els follets





Insistent, rítmica i silent
cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A veure si per fi arriben els bolets... els follets els obriran com paraigüets.

Bon diumenge, Isabel!

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Quina gran oda als bolets! Ara ja els ensumo... Amb el teu permís, publicaré el poema al blog.

Anònim ha dit...

Creo que os puede interesar el nuevo blog de crítica literaria del taller literario "Escribe y tacha". Saludos.

Isabel Barriel ha dit...

Carme, els esperem amb moltes ganes!

Isabel Barriel ha dit...

Ferran, encantada!

Isabel Barriel ha dit...

escribeytacha, ya me he hecho seguidora del blog!

Sàlvia ha dit...

Fan-tàs-ti-ca! Com sempre. Estava famolenca de poemes teus (tambè de bolets).

Gràcies, amiga.
Besadetes

Unknown ha dit...

Tens gran sensibilitat per a captar la màgia de la tardor! Un plaure llegir-te com sempre i felicitats a tu pel poema i a la Jéssica pel muntatge, que li ha inspirat, i que li ha quedat tan bonic i adequat per treballar amb els infants, el teu poema "La tardor s'ha fet poema"
Petons sincers, Isabel, i gràcies per compartir bellesa!

Isabel Barriel ha dit...

sàlvia, crec que torno a engegar el motor de poemar...

Isabel Barriel ha dit...

Lídia, gracies a tu, a vosaltres!