statcounter

dilluns, 28 de novembre del 2011

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny





Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.



Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors 
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.


Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...


Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades, 
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada 
respirant a ritme matiner de la rosada; 
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...



***

6 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Majestuós, Isabel. El teu millor poema.

Carme Rosanas ha dit...

:) M'ha agradat i m'has fet enveja tot a la vegada...

Clidice ha dit...

L'encertes de ple, que als que ens agrada aquesta cosa d'emboscar-nos i fer-nos trobadisses amb els bolets, ho sentim com si d'un ritus arcaic es tractés :)

Alyebard ha dit...

Déu ni do quina pila! i tens raó ens encanta això d'embardissar-nos.

Unknown ha dit...

Els rovellons són una "guapada" com molt bé descrius en el poema, trobar-los és encertar el camí tal com ens ho dius i llegir aquests versos és un regal per l'ànima! Gràcies Isabel per compartir la teva sensibilitat, tan màgica!

Isabel Barriel ha dit...

Ferran, això no és una gràcia meva, sino d'una collita extraordinària!


Carme,ihihihih, què bé!


Clidice, ritus arcaic o no, un plaer cada dia més escàs...

Alyebard, punjades rendibles, benvingudes siguin!

Lídia, gràcies a vosaltres. Sense lectors, la poesia és morta.