diumenge, 5 de febrer de 2012

I anar viatjant pel món de les paraules






Les parpelles mig tancades,
els ulls, humitejats,
la visió lleument entelada
i les imatges emboirades
o filtrades pel sedàs...

I començar un breu poema
per explicar les sensacions,
descriure la blancor del camp
d'un matí d'hivern vora la mar
envoltat de gust fred i salat
o flaires d'un fum llunyà 
dissimulant penes al cor i soletats.

I de cop, deixar-se aixoplugar
per l'esperança en el sol de primavera.

I anar viatjant pel món de les paraules
per triar les que ens vulguin acompanyar
per tal de consolar nostres tristeses
i empènyer-nos les passes enllà, molt enllà.

Per obrir els ulls com plats,
per encendre llums per tot el voltant
i veure l'entorn ben emmarcat,
amb els límits nítids, ben dibuixats
i els paisatges carregats d'identitat.








***