Plor

Mar gris, dens, plomat,

del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,

ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes

sota un vent indecís i intermitent;

ens portes a la sorra negres algues

i l'avís de que el temps de platja

està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,

s'obriran els dies amb alarmes

i les hores seran forats negres 

a l'univers cabal de l'aventura vital.

Retornar

Retornar amb una tardor incipient

entre el brogit de la gent

i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 

per retenir moments passats

mentre perd identitat l'equipatge

tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc

i fer de cada conegut indret

un nou focus d'atenció de la mirada

amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,

les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,

els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,

i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport

i reconèixer entre les mans, el plat i la boca

la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 

i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,

dormir de nit i viure mentre dura el dia...