Blau sublim

S'acaba aquest finita quietud de l'hivern,

m'ho diu el cop de vent que ve de l'oest,

el que esborra el núvols del cel

per deixar-nos el sostre blau sublim

d'un matí brillant de gener.

Aquell vent que traspassa fronteres,

que no coneix duanes ni canvis de diners,

el que viatja acompanyant els ocells,

el vent que pentina la terra ara nua,

el vent que esculpeix el cel...

S'acaba aquesta finita quietud de l'hivern

i les herbes i les flors i les branques i els animalons

animaran els paisatges de les nostres contrades,

xuclaran àvidament les aigües del desgel

i poblaran els camps de colors a transparents pinzellades.

A prop

foto: Paisatge d'Uganda

Si mirem atentament

i enfoquem la vista a prop

tindrem flaire i color,

veurem amb detall les flors.

Es desdibuixarà l'horitzó

i la invasió de la boirina

ens allunyarà ja de tot...

És la poesia

És espessa boirina,

és lleu teranyina,

és pom de mots amb escuma 

és liana a la selva del món.

És l'humus del bosc,

és un accent que camina,

és la veu col·lectiva

és motiu, és efecte, afecte, desig,

és saviesa i eco d'excelsa remor.

És ritme i harmonia, és enyor,

és memòria, oblit i cançó,

és intemporal serenata, és un vell tresor.

És la poesia que neix al teu cor.

I la dius, i la mires i t'atrapa 

i la tornes a dir. Paraula a paraula

t'enganxa. És la més sublim xarxa

que amb els versos teixits et caça

entre consonants, rimes i diftongs.

***

Passaran a ser record - Ronald de Roeck, Poema I. Barriel, Cant R. Sured...