dimecres, 9 de gener de 2013

És la poesia








És espessa boirina,
és lleu teranyina,
és pom de mots amb escuma 
és liana a la selva del món.

És l'humus del bosc,
és un accent que camina,
és la veu col·lectiva
és motiu, és efecte, afecte, desig,
és saviesa i eco d'excelsa remor.

És ritme i harmonia, és enyor,
és memòria, oblit i cançó,
és intemporal serenata, és un vell tresor.

És la poesia que neix al teu cor.

I la dius, i la mires i t'atrapa 
i la tornes a dir. Paraula a paraula
t'enganxa. És la més sublim xarxa
que amb els versos teixits et caça
entre consonants, rimes i diftongs.



***